Aprender a vivir

Nietzsche, estoicisme, llibres No Comments »

“Aprender a vivir” es el título de un libro de Luc Ferry. En él, el autor se propone explicar lo fundamental de la filosofía de manera que resulte asequible para cualquier persona. Para ello, el autor hace un recorrido por el estoicismo, la filosofía cristiana, la Ilustración y Nietzsche, para acabar presentándonos su propia propuesta, la de un humanismo trascendente.

Cada filosofía se presenta desde tres perspectivas, vinculadas entre sí: teoría, ética y salvación o sabiduría. Luc Ferry insiste en que este último aspecto, el de la doctrina de la salvación o sabiduría estuvo presente en los primeros momentos de la filosofía, pero ha quedado apartado del interés de la filosofía moderna. Con otras denominaciones, el autor pretende mostrar que sigue siendo una de las dimensiones fundamentales del pensar filosófico.

Tras la deconstrucción operada por Nietzsche, Ferry nos presenta un humanismo abierto a la trascendencia. Según él, el materialismo tiene una contradicción muy grave: la de afirmar a la vez que sólo somos materia y el mundo carece de sentido, y seguir aceptando que en la práctica hay valores por los que puede ser necesario sacrificar la vida. Debe haber, por tanto, valores que nos trascienden, valores que son previos a que nosotros los valoremos o no, que de alguna manera nos vienen dados y no son creados por nosotros. Reconozco que en esta última parte, el autor me ha resultado menos preciso. Puede ser por falta de familiaridad con el pensamiento de E. Husserl, a quien Luc Ferry toma como punto de partida para explicar el cambio de perspectiva respecto a Nietzsche. En algunos momentos resulta algo poético, falto de claridad.

Un aspecto a resaltar es que Ferry intenta mostrar la aportación positiva que presenta cada una de las filosofías expuestas. De cada una de ellas se puede aprender algo, si bien las posteriores se plantean como superación de las anteriores.

El libro resulta interesante y, aunque sólo ofrece pinceladas sobre algunas teorías, intenta mediante ellas abarcar todos los momentos de la historia de la filosofía teniendo en cuenta todas su dimensiones.

Las consolaciones de la filosofía

Nietzsche, Sòcrates, llibres No Comments »

Este es el título del libro de Alain de Botton (Ed. Taurus 2003) que he leído esta semana. Hace un recorrido por la doctrina y, sobre todo, la vida de Sócrates, Epicuro, Séneca, Montaigne, Schopenhauer y Nietzsche, extrayendo consejos e inspiración para la vida actual. El libro se centra en aquellos aspectos que pueden parecernos frustrantes y muestra cómo los han afrontado estos filósofos, invitándonos a replantearnos las actitudes que habitualmente mostramos ante esta situaciones que ponen de manifiesto nuestros límites: en la fama, el dinero, el conocimiento, el amor o la consideración de los demás.

Reconozco que cuando estaba leyendo el primer capítulo, el dedicado a Sócrates, estuve a punto de dejar el libro. Lo que contaba sobre el juicio de este filósofo y cómo había hecho frente al juicio y la condena me sonaba demasiado. Sin embargo, con los otros autores, el interés ha ido en aumento. Creo que su lectura puede resultar interesante para los alumnos. Para los de 4º de ESO, los tres primeros capítulos; para los de bachillerato, todo el libro. Puede ayudaros a tener una visión un poco más amplia sobre la historia de la filosofía. Podéis encontrar este libro en la biblioteca Paco Mollá de Petrer.

Fernando

La práctica del relato

llibres No Comments »
Estos dies he acabat de llegir per segona vegada “La pràctica del relat”, de Ángel Zapata. És tracta d’un manual d’estil per a narradors. Com si estiguera conversant amb el lector, l’autor va recorrent actituds bàsiques que ha de tindre en compte l’escriptor que vol iniciar-se en la narració, així com els errors mes comú. El llibre està ple d’exemples que ajuden a visualitzar allò que l’autor vol transmetre. Estic pensant reescriure els apunts d’ètica. Encara és només un projecte, però m’agradaria fer-ho en forma de novel·la. Ja vorem si ho aconsegueix.

El niño con el pijama de rayas (Pel·lícula)

cine, llibres, vida No Comments »
Ja vaig escriure una entrada quan vaig llegir el llibre. Després d’un bon temps he vist la pel·lícula, com sempre, amb un poc de por per vore si estava al nivell del llibre. He de dir que la pel·lícula m’ha agradat molt. És cert que han deixat fora coses que apareixen al llibre. Tambè és difícil traslladar al cine un llibre que està contat des de la perspectiva d’un xiquet. Hi ha coses que en el llibre s’insinuen i que en la pel·lícula o han prescindit d’elles o han hagut de mostrar-les clarament. Així i tot, m’ha agradat molt la manera en què han narrat la història en la pel·lícula; el nucli de la història es manté molt bé. Recomane tant èsta com el llibre.

El millonario

cine, felicitat, llibres No Comments »
Continuant amb el cine, estos dies he vist “El millonario”, de Ronald Neame (1953). La pel·lícula està basada en un conte de Mark Twain. Jo la desconeixia, però la lectura de “Carta abierta de Woody Allen a Platón” em va animar a buscar-la i vore-la. Juan Antonio Rivera la utilitza per a reflexionar sobre el paper del diner en la societat: com apareix, el valor que li atorguem, les altres formes de diners, com les accions, etc… També apareix en el film la consideració social que reb la persona que té diners i com, per l’únic fet de posseir-los, es convertix en un referent per a l’actuar de la resta de persones. Hi ha un moment de la pel·lícula en què el protagonista ha perdut el paper que confirma que posseïx un milió de lliures. Totes les persones que creien en ell, ara rebutgen les seues opinions; però, en quant apareix de nou el xec, tots segueixen el que diu. Podria vindre bé vore la pel·lícula en estos moments en que parlem tant de crisi. El valor que atorguem als diners depén de la confiança. El paper que utilitzem ja no representa una quantitat d’or, com els primers bitllets, sinó el reconeixement social que li donem, el fet que, de forma oficial i acceptada per tots el membres d’una societat, coincidim en utilitzar-lo com a mitjà per a intercanviar béns entre tots. Eixa dependència dels diners respecte de la confiança social es veu més clarament quan parlem de les accions d’una empresa o una entitat bancària. Són coses que, de vegades, pugen i baixen més per l’ànim o la por, que pel valor real que puguen tindre. Aconselle dues coses: llegir el capítol del llibre de Juan Antonio Rivera i vore la pel·lícula. Un i altra ens fan reflexionar d’una manera molt amena.

Carta abierta de Woody Allen a Platón

cine, democràcia, llibres No Comments »

Este llibre és continuació de Lo que Sócrates diría a Woody Allen. Juan Antonio Rivera continua les seues reflexions filosòfiques utilitzant històries tretes de pel·lícules. El llibre, a l’igual que l’anterior, té la virtut de presentar les reflexions d’una manera amena i convidant-nos a vore les pel·lícules, moltes d’elles clàssiques i quasi desconegudes per a la majoria dels joves.
En este llibre l’autor reflexiona sobre qüestions relacionades amb la societat, el mercat, la divisió del treball, la llengua, el diner, els productes socials… Tots estos productes no són el resultat d’una previsió racional establerta pels dirigents socials, sinó que apareixen de manera col·lateral quan els individus busquen espontàniament la consecució del seus interessos.
A partir de les pel·lícules, critica els totalitarismes, l’intervencionisme, els nacionalismes… i qualsevol pretensió de substituir els subproductes socials, fruits de l’acció espontània de les persones individuals, per productes colectius imposats per qui intenta erigir-se en portaveu de la racionalitat o un suposat esperit supraindividual.
Ve molt bé per a reflexionar sobre el paper de l’Estat, el mercat i altres productes socials. Ho recomane, com vaig recomanar el llibre anterior.

El curioso incidente del perro a medianoche

llibres, realitat No Comments »
Este és el curiós títol d’una novel·la de Mark Haddon. L’he acabada de llegir fa unes hores. En primer lloc he de dir que m’ha enganxat prou. Conta una història des d’una perspectiva molt particular (encara que sempre la perspectiva per a contar siga particular): la d’un jove autista. Al llarg de la novel·la no s’ens diu que siga autista, ni es parla d’autisme, però els símptomes expressats ho deixen prou clar. Apareixen també les descripcions d’alguns companys d’escola amb símptomes més greus.
Tot comença quan el gos d’una veïna apareix mort i el jove autista el troba al carrer. Christopher pensa que, com en una novel·la de detectives, ha d’investigar el crim fins trobar l’assassí. Considere especialment interessants les descripcions que fa el protagonista. El seu punt de vista no és el que habitualment utilitzem la resta de persones. Llegir les seues descripcions sobre el que veu, l’interessa o el que està sentint, por resultar per a la resta molt enriquidor. Tal volta nosaltres explicaríem les coses d’altra forma, però precisament ahí es tr0ba una de les característiques que fan atractiu este relat.

La elegancia del erizo

cultura, llibres, vida No Comments »
Acabe de llegir “La elegancia del erizo”, de Muriel Barbery. Conta la història d’una portera d’un edifici de Paris on viuen famílies riques. La portera és una persona intel·ligent que, sense més instructor que la pròpia curiositat, ha anat formant-se, apropiant-se de la cultura i fent-se una manera de pensar. Però en tot moment intenta mantindre el seu coneixement amagat baix el paper de portera. El llibre recull les seues reflexions; les seues i les d’una xica de 12 anys que està decidida a suicidar-se, perquè la vida no té sentit per a ella. Es tracta d’una xica amb una intel·ligència superior a la resta.
El llibre està ple de reflexions filosòfiques. Però, al meu parer, la part central es queda pràcticament sense història i es reduix a trasmetre una reflexió darrere l’altra. Té algunes frases ingenioses i en l’última part recupera el ritme narratiu.
Ho he passat bé llegint-lo; però reconec que tanta reflexió pot resultar un poc pesada. Recomanable, però no obra maestra. Resulta recomanable sobre tot per a qui l’agrade subratllar o copiar frases interessants.

Lo que Sócrates diría a Woody Allen

cine, llibres, vida No Comments »
Altra de les lectures que he disfrutat este estiu ha sigut Lo que Sócrates diría a Woody Allen, de Juan Antonio Rivera. L’autor desenrotlla reflexions filosòfiques (en este llibre centrades en aspectes psicològics i ètics) a partir d’escenes de pel·lícules. Ofereix reflexions actuals i interessants, utilitzant adequadament les pel·lícules, contant només allò imprescindible, sense destrossar la pel·lícula i produïnt el gust per vore-la completa.
Una de les reflexions que m’ha cridat especialment l’atenció és la referència a la llegenda intel·lectualista: creure que per a decidir i orientar-se en la vida el més important és tindre els conceptes clars. Esta orientació va ser inaugurada per Sòcrates. Juan Antonio Rivera s’oposa a esta llegenda, intentant donar-li el lloc adequat i tenint en compte els aspectes emocionals i irracionals en les nostres decisions.
Tambè m’han agradat molt les reflexions sobre les decisions que prenem al llarg de la vida, com de vegades volem creure, una vegada han passat, que el nostre passat està hilvanat com si tinguera un sentit o una raó. Tambè parla de l’apetit faustic, com el desig que tenim de viure totes les vides possibles, sense renunciar a cap possibilitat.
Ara tinc ganes de de llegir el nou llibre que ha publicat, Carta abierta de Woody Allen a Platón, en el qual abordarà temes metafísics i gnoseològics.

Plató i jo

llibres No Comments »

Altra de les lectures d’estiu ha estat “Platón y yo”, de Carlos Goñi. És una revisió de “Buscando a Platón via internet”. De manera amena i fàcil conta la història d’un jove que comença a rebre correus electrònics en nom de Plató. Açó l’anima a investigar sobre el filòsof. Tots els que l’envolten li ajuden a conèixer poc a poc a l’autor. La història, per al meu gust, resulta un poc superficial. Una altra errada és que juntament amb la doctrina de Plató s’incluen opinions sobre qüestions actuals que no sé si Plató se les plantejaria tal com el llibre ho fa. De totes formes, pot servir per a animar a llegir o interessar-se per Plató.

WP Theme & Icons by N.Design Studio
Entries RSS Comments RSS Iniciar sesión